[vc_row css=”.vc_custom_1620234567989{margin-top: 80px !important;}”][vc_column][vc_column_text]D’amor, potser? Perquè davant d’un format PDF, gairebé tothom es fon. És segur, fort, impertorbable. El pots comprimir, enviar, recargolar, marcar, trossejar o combinar i ho resisteix tot, sense perdre les formes, sense alterar la disposició de la pàgina, fresc com el moment en què el van generar. És sòlid i fiable, sempre disponible, l’amic perfecte.
Doncs no, no tremolen d’amor, sinó de pànic… pels problemes d’edició amb què es trobaran. Anys i anys bregant amb aquest format en l’exercici de la seva tasca diària els han predisposat en contra seu. Però, d’on prové la tírria d’aquest format tan innocent envers el col·lectiu de la traducció?
Doncs del fet que el PDF no es va inventar per a ser modificat. Es va inventar per a ser llegit.
L’any 1991, el Dr. John Warnock va posar en marxa el projecte Camelot amb l’objectiu que tothom pogués capturar documents des de qualsevol aplicació i enviar-ne una versió electrònica que pogués ser llegida i impresa des de qualsevol màquina, dispositiu o sistema. El 1992, el projecte Camelot es va transformar en PDF (Portable Document Format) i, des d’aleshores, aquests arxius visiten amb assiduïtat les nostres pantalles.
Amb l’intercanvi massiu, però, aquest noble propòsit va derivar en un inconvenient. El document PDF era un format de publicació, un full electrònic imprès, al cap i la fi. Admetia notes, rebia marques; el receptor podia deixar-hi senyals, tallar-ne les pàgines i barrejar-les, però no s’hi podia modificar el text original. Ah?! No es pot! I què fem, aleshores, amb un encàrrec de traducció de PDF, quan hem de modificar-hi toooot el text? Doncs ja t’espavilaràs, qui paga mana…
Doncs no, que el PDF no es deixava. Era un interlocutor caparrut. Els usuaris volien modificar els documents amb la intenció de complementar-los o de traduir-los. Demanaven el document de partida (Word, InDesign, PowerPoint) per a editar-lo i després tornar a generar-ne un PDF. Però, tan bon punt començava a circular un d’aquests arxius, ningú, absolutament ningú, sabia qui tenia l’arxiu de partida. I encara hi som, avui, plantant cara a un format que no es deixa.
Amb el temps es van crear solucions parcials. La mateixa Adobe té una utilitat que converteix PDF a RTF. La majoria d’eines de traducció assistida, com ara SDL Trados, DejaVu o MemoQ, disposen de filtres que transformen el fitxer PDF en un fitxer gairebé del tot editable. Però no és cosa fàcil. Aquest format és de tipus compost: imatge vectorial (no editable), mapa de bits (no editable) i text (editable). El problema continua sent que la transformació genera, de vegades, fitxers amb un format gairebé demoníac, amb un embull d’estils, salts de secció i salts de columna que poden tornar boig a qui pretengui mantenir el format original. Especialment en la traducció de PDF, a causa de l’inevitable increment del text traduït. Les caixes de text es desquadren, els paràgrafs no hi caben, textos que salten a pàgines noves, estils que s’alteren… Res, una joia!
A LexiaPark hem adoptat la solució Infix PDF Editor. Aquest programa té l’avantatge que permet treballar sobre el format PDF directament (passant abans per XML). Aquesta edició de vegades és complexa, però ens permet evitar els filtres que transformen els textos en fitxers Word equivalents (eina d’Adobe, filtres d’importació d’SDL Trados, MemoQ o DejaVu).
En fi, que si vols desesperar un traductor, una traductora o qui gestioni el teu encàrrec de traducció de PDF:
- demana-li que el fitxer traduït sigui idèntic al PDF original, fins i tot en el més mínim detall de maquetació,
- facilita-li un text Word convertit des de PDF, sense comprovar abans què passa quan s’amplia el text només un 5%,
- ignora les seves reiterades peticions de disposar del fitxer original editable (Word, InDesign, odt, Power Point), i, sobretot,
- afegeix pressió al termini de lliurament sense fer concessions quant al format final.
Malauradament, haurem de conviure molt de temps amb aquests fitxers, però, si més no, n’hauríem de ser molt conscients de les limitacions.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
